dilluns, 8 de febrer del 2010

GÉNESIS Y PROGRESOS DEL AMOR

Antología de la felicidad conyugal VI.
Il·lustració de Monleón.
Text de Carlos Albert.
Biblioteca de "Estudios", València, anys 30.

7 comentaris:

  1. A la que hi ha un escarabat ja al·lucines!
    El problema del Monleón va ser tenir al costat el Renau, però també era molt bo. Fa temps que vull aconseguir una biografia del Monleón que es va publicar a València i no la trobo... malgrat tot, finalment caurà!

    ResponElimina
  2. Gaderich, l'escarabat és un escanyapolls o Lucanus cervus, quan el vaig veure no em vaig poder estar de comprar-lo.
    A mi a primer cop d'ull em costa diferenciar Renau de Monleón.

    ResponElimina
  3. L'època i l'estreta col·laboració van fer que fossin molt propers estilísticament. Malgrat tot en Monleon tendeix a l'abarrocament formal mentre que el Renau és més net. Les cares tampoc no li acaben de sortir del tot i les formes són mes suaus. A l'Espai Josep Renau de la Galeria veuras un exemple de la mateix col·lecció... fantàstica col·lecció de sexualitat!

    ResponElimina
  4. Perdó, en Renau és més suau i no a l'inrevés com es pot interpretar.

    ResponElimina
  5. Galderich, tens raó les línies són més suaus i m'atreviria a dir que més realistes.

    ResponElimina
  6. Penso que Renau guanya amb escreix, però aquest Monleón és espectacular. I jo no tinc cap passió pels bitxos, però l'escarabat aquest mereix un deu.

    ResponElimina
  7. Leblansky, cap passió pels bitxos? suposo què pels que no són de color verd.

    ResponElimina