dimecres, 10 de març del 2010

PARIS TABOU 30

Il·lustració de Boccacile.
París, 1952.

8 comentaris:

  1. Quin dibuix més sugestiu. Està molt bé aquesta il·lustració.

    ResponElimina
  2. Ernesto, a mi s'hem fa estrany el nen aquest que corre al costat de la noia, avui seria difícil publicar una portada d'aquest tipus.

    ResponElimina
  3. Carles,amb el puritanisme actual si seria dificil. Aquest nen és molt entremeliat i ha fet servir la goma de les calces de la dona, ha, ha ,ha

    ResponElimina
  4. Ernesto, ja saps que als nens s'els hi permet tot i quan creixes això s'acaba.

    ResponElimina
  5. Genial la il·lustració! I aquest nen recorda als amorcillos que sortien als quadres clàssics, que era la manera de suavitzar-los o de fer-los simpàtics per que la càrrega eròtica no molestés a ningú. També el nen permet a l'espectador identificar-se amb ell.

    ResponElimina
  6. Leblansky, suposo que el nen fa allò que ens agradaria fer i que no ens atrevim.

    ResponElimina
  7. Ernesto,
    Juga amb el lligacames i no amb les calces. A veure si ens fixem amb el que ens hem de fixar!

    ResponElimina
  8. I si just el que volen "alguns" és jugar amb el lligacames?
    Els nens fan gràcia i se'ls deixa jugar amb tot, però quan es fan adults i prefereixen seguir jugant amb el continent que no pas amb el contingut, és aquí on radica el problema per moltes i s'acaba el joc! He, he.

    Ah! i la il·lustració és molt bonica.

    ResponElimina