Aquest Prieto és ben curiós i força diferent dels habituals, sense cap figura humana i amb els trets vermells i negres fets com per una mà insegura. El títol de l'obra també és ben atractiu, però pel que diu la sinopsi, l'argument està molt vist... Bona penjada.
Leblansky, jo crec que va fer moltes portades sense figures humanes, el traç insegur, igual tenia un mal dia, pensa que va fer una portada setmanal durant disset anys.
Aquest Prieto és ben curiós i força diferent dels habituals, sense cap figura humana i amb els trets vermells i negres fets com per una mà insegura. El títol de l'obra també és ben atractiu, però pel que diu la sinopsi, l'argument està molt vist...
ResponEliminaBona penjada.
A mi no m'acaba d'agradar.
ResponEliminaDoncs jo, entre en Carles, en Galde i en Leb, m'estic fent fan d'en Prieto.
ResponEliminaLeblansky, jo crec que va fer moltes portades sense figures humanes, el traç insegur, igual tenia un mal dia, pensa que va fer una portada setmanal durant disset anys.
ResponEliminaGalderich, n'hi ha de molt pitjors
ResponEliminaAllau, Manolo Prieto és un paio que val la pena, amb una obra força interessant, de fet ara em miro els toros d'Osborne amb altres ulls.
ResponElimina