dimecres, 14 de juliol de 2010

MOLÍ DE MÀ

Molí de mà trobat a la cova Kef Aziza.
Tazougherte, Pre-Sàhara marroquí, juliol de 1998.

10 comentaris:

  1. Uf, això són paraules majors! El desenvolupament de l'home del neolític passa per aquests morters!

    ResponElimina
  2. Em fas pensar en què la mirada del naturalista i la de l'arqueòleg són la mateixa; una mirada que sap discriminar, que, alhora que veu, analitza i anomena.
    Aquest fantàstic molí..., al sòl de la cova no deuria ser res més que un còdol damunt d'una pedra planera -i potser ni tan sols això. Calia saber veure-hi la connexió.
    Aïllats a la vitrina d'un museu, els objectes i els éssers ens semblen tan obvis!

    ResponElimina
  3. Quina peça més maca i autèntica! Aquest molí de mà és una joia de museu.
    Espero que puguem tornar al Marroc aviat... ja tinc moltes ganes.

    ResponElimina
  4. M'has fet rumiar en un reportatge que vaig veure sobre el desgast en els ossos de les femelles que eren les que utilitzaven aquests molins i el càlcul que es va fer de les hores que s'hi havien de passar, i l'enumeració dels dolors que patien per la seva causa. Més que un molí de mà hi veig un instrument de tortura :P

    ResponElimina
  5. Galderich, l'indret on vaig trobar la peça, així com la resta del Sàhara, sembla que va ser el bressol d'aquest desenvolupament, però les restes se les ha anat menjant el desert...

    ResponElimina
  6. Girbén, la cova és visitada pels amazig que viuen a la zona, a l'interior es troben palmes que s'han fet servir de torxes, també és un reservori permanent d'aigua, i està plena dels grafitis que van deixar els legionaris francesos del fort proper. Malgrat que la peça és antiga, jo crec que algú l'havia utilitzat no feia massa, en definitiva un estri primitiu que el seu ús ha perdurat en el temps.
    A més és un punt calent de biodiversitat subterrànea, viuen més de 40 espècies d'invertebrats, alguns encara no tenen nom i 7 espècies de rat-penats, és un lloc que cal visitar.

    ResponElimina
  7. Alyebard, benvingut al bloc! Tan màgic com la vall on es troba la cova, he anat un fotimer de vegades i no em canso, malgrat que la pista l'han asfaltat fa poc, és un lloc que val la pena conèixer, un geògraf francès del segle XIX va anomenar al riu que el creua com el Petit Nil.

    ResponElimina
  8. Mari Carmen, sempre ens quedarà el Marroc.

    ResponElimina
  9. Clidice, fins no fa gaire n'hi havien un munt d'aparells de tortura a totes les llars, si no que li expliquin a les nostes avies i fins i tot a les nostres mares.

    ResponElimina