sempre m'ha fet una mica de por aquest ninot, però era de les coses més distretes que podies trobar en una guia. Durant anys aconseguir catàlegs de coses amb ninots corporatius era el més aproximat als contes il·lustrats d'ara :)
Pels cartòfils de cor els vells michelins sempre tindran un racó preferent (jo en tinc un parell heretats de l'avi). També és bo recercar als llibres escolars francesos de l'època les raons del infinitament major coneixement cartogràfic dels nostres veïns.
Clidice, Com et pot fer por...però si és molt divertit el ninot de Michelin, sempre a les parets dels tallers mecànics al costat dels posters del Playboy i del Lib.
Girbén, sempre m'han agradat els mapes de la Michelin, crec que van ser els primers en fer aquests tipus de mapes i no han variat gens, només ha calgut anar afegint les noves carreteres i per a molts països ha estat l'única cartografia que es podia aconseguir. Per cert, tinc entès que tant les guies com els mapes els van començar a editar per fer que la gent comencés a sortir els caps de setmana amb el cotxe i així es desgastaven les rodes, que era, com tots sabeu, el veritable negoci d'aquesta empresa, per dir-ho d'alguna manera van inventar el turisme.
Ah, el gran Bibendum... I a més, fumant un puro, quina bona il·lustració! No vull ni pensar del que seria capaç jo per fer-me'n amb un de tamany natural >-)
Una amiga em va obsequiar amb un pot rodó de llautó amb un Michelin estampat en relleu a la tapa. Dins era ple de xinxetes amb un Michelin per cap. Les podria haver escampat per la carretera però no, són les que faig servir a l'estudi.
Carme J., quedem!!! El Carles ja ha reconegut públicament (si és molt maco, tot ple de saxonets, va dir) que li agraden els saxonets... Ves quin remei!!! I què diu en Leblansky?
Superbe ! ...:)
ResponEliminasempre m'ha fet una mica de por aquest ninot, però era de les coses més distretes que podies trobar en una guia. Durant anys aconseguir catàlegs de coses amb ninots corporatius era el més aproximat als contes il·lustrats d'ara :)
ResponEliminaM'agrada força el ninot de Michelin.
ResponEliminaPels cartòfils de cor els vells michelins sempre tindran un racó preferent (jo en tinc un parell heretats de l'avi). També és bo recercar als llibres escolars francesos de l'època les raons del infinitament major coneixement cartogràfic dels nostres veïns.
ResponEliminaTu també ets un penjat del ninot de Michelin? Això sembla una secta!
ResponEliminaPignouf, C'est très joly. Le fait qu'il soit très usé, il me fait penser qu'il a donné beaucoup de tours par les routes de la France.
ResponEliminaClidice, Com et pot fer por...però si és molt divertit el ninot de Michelin, sempre a les parets dels tallers mecànics al costat dels posters del Playboy i del Lib.
ResponEliminaErnesto, sí és molt maco, tot ple de saxonets.
ResponEliminaGirbén, sempre m'han agradat els mapes de la Michelin, crec que van ser els primers en fer aquests tipus de mapes i no han variat gens, només ha calgut anar afegint les noves carreteres i per a molts països ha estat l'única cartografia que es podia aconseguir. Per cert, tinc entès que tant les guies com els mapes els van començar a editar per fer que la gent comencés a sortir els caps de setmana amb el cotxe i així es desgastaven les rodes, que era, com tots sabeu, el veritable negoci d'aquesta empresa, per dir-ho d'alguna manera van inventar el turisme.
ResponEliminaGalderich, jo vull ser el gran bruixot d'aquesta secta i adorar una d'aquelles figures que alguns camioners duien al sostre de la cabina.
ResponEliminaAh, el gran Bibendum... I a més, fumant un puro, quina bona il·lustració! No vull ni pensar del que seria capaç jo per fer-me'n amb un de tamany natural >-)
ResponEliminaLeblansky, quedaria molt bé a casa teva, em penso que aquests grans eren lluminosos.
ResponEliminaUna amiga em va obsequiar amb un pot rodó de llautó amb un Michelin estampat en relleu a la tapa. Dins era ple de xinxetes amb un Michelin per cap. Les podria haver escampat per la carretera però no, són les que faig servir a l'estudi.
ResponEliminaTan estimar-se al ninot de Michelin, voleu dir que si ens engreixem fins aconseguir tants saxons com ell, us agradariem més?
ResponEliminaM.Carmen, segons la resposta, quedem a fer un tiberi sense mida ni control ?
Carme J., quedem!!! El Carles ja ha reconegut públicament (si és molt maco, tot ple de saxonets, va dir) que li agraden els saxonets... Ves quin remei!!!
ResponEliminaI què diu en Leblansky?
Carme J, si hi ha tiberi jo també m'apunto, que ja no em bé d'un saxonet més.
ResponEliminaMari Carmen, M'agraden els saxonets, però fins un límit, m'entens?
ResponElimina