Girbén, d'entrada sigues benvingut. De fet el primer Tarzan cinematogràfic (1918) sembla força inspirat en la il·lustració de la sobrecoberta del primer Tarzan editat com a llibre el 1914, per cert una sobrecoberta molt buscada i cara. Aquest editat per Gustavo Gili, recorda més al Tarzan dels primers còmics i de les pelis més clàssiques d'aquest personatge, que per data són posteriors a aquesta portada.
El millor d'aquestes portades hispanes del Tarzán, pel meu gust, eren la lletra de la capçalera -feta a mà- i els colors: un bitono on el negre se substitueix pel blau amb molt bon resultat.
Ernesto, ja que parles de la mona et diré algunes curiositats, el nom real a les novel·les és No Kima, això de Xita (Cheeta) és un invent del cinema. Per cert la Xita de les pelis crec que encara és viva i té més de 75 anys.
Jo no sé si es romànica, grega o llatina, però és igualeta a la dels sants que n'hi ha als llibrets de Comunió!! La estampa sembla de "San Tarzán de los Monos" donant la maneta a una mona pacífica!
Aquest Tarzan -previ a l'influx del cinema- sembla inspirat en els xicots que tant li agradava pintar al Caravaggio!
ResponEliminaGirbén, d'entrada sigues benvingut.
ResponEliminaDe fet el primer Tarzan cinematogràfic (1918) sembla força inspirat en la il·lustració de la sobrecoberta del primer Tarzan editat com a llibre el 1914, per cert una sobrecoberta molt buscada i cara.
Aquest editat per Gustavo Gili, recorda més al Tarzan dels primers còmics i de les pelis més clàssiques d'aquest personatge, que per data són posteriors a aquesta portada.
A mi m'ha agradat. Fins i tot li trobo alguna cosa de Tarzan noucentista!
ResponEliminacaram, si té la cara romànica! (o gairebé :P)
ResponEliminaPerò què dieu! Si té el clàssic perfil grec...
ResponEliminaM'agrada molt la moneta. :)Aquí el tarzan fa cara de molt bona persona.
ResponEliminaEl millor d'aquestes portades hispanes del Tarzán, pel meu gust, eren la lletra de la capçalera -feta a mà- i els colors: un bitono on el negre se substitueix pel blau amb molt bon resultat.
ResponEliminaGalderich, si que té un aire, una mena de Sant Jordi nu que ha canviat el drac per una mona.
ResponEliminaClidice, això de la cara romàntica, ho dius per com es mira a la mona?
ResponEliminaMari Carmen, de fet Tarzan es com una mena d'Heracles modern.
ResponEliminaErnesto, ja que parles de la mona et diré algunes curiositats, el nom real a les novel·les és No Kima, això de Xita (Cheeta) és un invent del cinema.
ResponEliminaPer cert la Xita de les pelis crec que encara és viva i té més de 75 anys.
Leblansky, tens raó els rètols són molt guapos, els del llom, què són iguals però de color blau amb fons blanc hi destaquen molt a la prestatgeria.
ResponEliminaromÀNICA no romàntica :P
ResponEliminaJo no sé si es romànica, grega o llatina, però és igualeta a la dels sants que n'hi ha als llibrets de Comunió!!
ResponEliminaLa estampa sembla de "San Tarzán de los Monos" donant la maneta a una mona pacífica!