Mapa Michelin de Barcelona.
Sense data, possiblement de finals dels anys 20.
Al extrem sud-est del Marroc al costat de la carretera N 13 que porta a l’Erg Chebbi, es poden veure de lluny dos grans brolladors d’aigua, una mena de guèisers al mig del no res. L’aigua surt amb força i sense parar per un tub metàl·lic; porta anys brollant, milers i milers de litres que cada dia es vessen i s’escampen pel terra. D’entrada, sobta veure com l’aigua es perd, es filtra i s’acaba evaporant, però, quan un s’acosta surt de dubtes: l’olor a salmorra, les concrecions salines i la manca pràcticament total de vegetació delaten la naturalesa salina d’aquesta aigua que la fa poc adeqüada per l’ús agrícola.
L’any 1988 els vaig veure per primer cop. Llavors segurament feia poc que havien fet els sondatges; els tubs eren nous de trinca i la superfície per on s’escampava l’aigua començava a estar coberta de petits gorgs groguencs, fins i tot un dels companys, malgrat la salinitat, va fer-se una dutxa ràpida per apaivagar els efectes de la calor, encara que desprès el cos li quedés enfarinat per petits cristalls de sal.