dimarts, 12 d’octubre del 2010

AÏN EL ATI


Al extrem sud-est del Marroc al costat de la carretera N 13 que porta a l’Erg Chebbi, es poden veure de lluny dos grans brolladors d’aigua, una mena de guèisers al mig del no res. L’aigua surt amb força i sense parar per un tub metàl·lic; porta anys brollant, milers i milers de litres que cada dia es vessen i s’escampen pel terra. D’entrada, sobta veure com l’aigua es perd, es filtra i s’acaba evaporant, però, quan un s’acosta surt de dubtes: l’olor a salmorra, les concrecions salines i la manca pràcticament total de vegetació delaten la naturalesa salina d’aquesta aigua que la fa poc adeqüada per l’ús agrícola.
L’any 1988 els vaig veure per primer cop. Llavors segurament feia poc que havien fet els sondatges; els tubs eren nous de trinca i la superfície per on s’escampava l’aigua començava a estar coberta de petits gorgs groguencs, fins i tot un dels companys, malgrat la salinitat, va fer-se una dutxa ràpida per apaivagar els efectes de la calor, encara que desprès el cos li quedés enfarinat per petits cristalls de sal.
Vint anys després de la primera visita, vaig tornar a passar i em vaig aturar. Aquell lloc solitari s’havia convertit en un punt d’aturada dels autocars que porten als turistes a trepitjar els sorrals saharians. Només quedava un dels brolladors i l’havien arranjat com si és tractés de la font de Sant Jordi del claustre de la catedral de Barcelona -només li faltava un ou ballaruc al cap damunt- i els venedors de fòssils havien muntat tot de parades al seu voltant.



Malgrat tot, l’indret encara manté el seu encant, el tub està totalment recobert per una gruixuda crosta, que li dona un aire de guèiser natural, l’aigua està canalitzada, però la superfície per on abans s’escampava l’aigua està farcida de magnífics gorgs eixuts, que degut a la presència d’òxid de ferro tenen un color taronja intens com si d’un paisatge marcià es tractés, però allò més semblant a un extraterrestre que podem trobar -a part dels turistes disfressats de tuaregs- són els magnífics trilobits de les parades dels venedors de fòssils.

6 comentaris:

  1. I que ràpida és l'evolució dels carsts salins!
    Preciosa la foto dels gorgs... Suposo que reblerts de pisolites.

    ResponElimina
  2. Sí Girbén, una gran superfície totalment recoberta pels gorgs i plens de pisòlits. Una imatge fantàstica.

    ResponElimina
  3. doncs mira, com era allò? no hi ha mal que per bé no vingui? :D

    ResponElimina
  4. Ja ho saps, perquè t'ho he dit moltes vegades: unes fotos boníssimes i amb uns colors esplèndids... acompanyades d'un bon text.

    De res, guapo … pero saps que em deus una birra (sense alcohol)!!!

    ResponElimina
  5. Clidice, sobre tot pels venedors de fòssils, que es fan un fart de vendre fòssils falsos als turistes disfressats.

    ResponElimina
  6. Mari Carmen, per una nit que sigui amb alcohol, que després... tu ja m'entens.

    ResponElimina