MICHELIN (2)

Mapa Michelin de Barcelona.

Sense data, possiblement de finals dels anys 20.

EL MISTERIO DEL ZOOLÓGICO DE AMBERES

Text de Sintair i Steeman.
Il·lustració de Manolo Prieto.
Revista literaria, Novelas y Cuentos.
17 d'agost de 1952, Madrid.

EL JABATO EXTRA 25

¡ Los Vikingos de Sigaar!
Il·lustració de Martínez Osete.
Ed Bruguera, octubre de 1962, Barcelona.

LE CAMPING PRATIQUE POUR TOUS

Text de Baudry de Saunier.
Il·lustració de la portada de Kramer, les interiors anònimes.
Ed. Flammarion, 1937, Paris.

EN JORDI BEL EN EL PAIS DE L'OR

Biblioteca Patufet Vol. XVIII.
Text de J. M. Folch i Torres.
Il·lustració de Joan Llaverias.
Josep Baguñà, Editor, Barcelona, 1924.

EL DDT 452

El DDT núm 452.

Il·lustració de Peñarroya.

Ed. Bruguera, gener de 1960, Barcelona.

EL CACHORRO 95

En el Mar de los Sargazos.
Il·lustració de G. Iranzo.
Ed. Bruguera, Barcelona, gener de 1955.

VIROLET 73

Corriola I, rei de les illes Pamboli.
Il·lustracions de Junceda.
Barcelona, 26 de maig de 1923.

LECTURAS 122

Lecturas 122.
Il·lustració anònima.
Barcelona, juliol de 1931.

LOS CAZADORES DE GORILAS

Text de R. M. Ballantyne.
Il·lustració de Manolo Prieto.
Revista literaria, Novelas y Cuentos, núm. 885, 25 d'abril de 1948, Madrid.

LE FILS DE TARZAN

Tarzan volume nº4
Lp amb la narració de la novel·la de Tarzán "Le fils de Tarzan"
Il·lustració de la caràtula anònima, però podria ser obra de Bob Lubbers.
Sense data, possiblement anys 70.
Productions et Editions Sonores, Paris.

LA AMIGA DE LA SEÑORA MAIGRET

Il·lustració de M. Tlarig (Ricard Giralt Miracle).
Text de George Simenon.
Aymà, S. L. Ediciones, Barcelona, 20 de juliol de 1952.

EN PATUFET 874

En Patufet, número 874
Il·lustració de Gaietà Cornet.
Barcelona, 1 de gener de 1921.

AÏN EL ATI

Al extrem sud-est del Marroc al costat de la carretera N 13 que porta a l’Erg Chebbi, es poden veure de lluny dos grans brolladors d’aigua, una mena de guèisers al mig del no res. L’aigua surt amb força i sense parar per un tub metàl·lic; porta anys brollant, milers i milers de litres que cada dia es vessen i s’escampen pel terra. D’entrada, sobta veure com l’aigua es perd, es filtra i s’acaba evaporant, però, quan un s’acosta surt de dubtes: l’olor a salmorra, les concrecions salines i la manca pràcticament total de vegetació delaten la naturalesa salina d’aquesta aigua que la fa poc adeqüada per l’ús agrícola.

L’any 1988 els vaig veure per primer cop. Llavors segurament feia poc que havien fet els sondatges; els tubs eren nous de trinca i la superfície per on s’escampava l’aigua començava a estar coberta de petits gorgs groguencs, fins i tot un dels companys, malgrat la salinitat, va fer-se una dutxa ràpida per apaivagar els efectes de la calor, encara que desprès el cos li quedés enfarinat per petits cristalls de sal.

Vint anys després de la primera visita, vaig tornar a passar i em vaig aturar. Aquell lloc solitari s’havia convertit en un punt d’aturada dels autocars que porten als turistes a trepitjar els sorrals saharians. Només quedava un dels brolladors i l’havien arranjat com si és tractés de la font de Sant Jordi del claustre de la catedral de Barcelona -només li faltava un ou ballaruc al cap damunt- i els venedors de fòssils havien muntat tot de parades al seu voltant.

Malgrat tot, l’indret encara manté el seu encant, el tub està totalment recobert per una gruixuda crosta, que li dona un aire de guèiser natural, l’aigua està canalitzada, però la superfície per on abans s’escampava l’aigua està farcida de magnífics gorgs eixuts, que degut a la presència d’òxid de ferro tenen un color taronja intens com si d’un paisatge marcià es tractés, però allò més semblant a un extraterrestre que podem trobar -a part dels turistes disfressats de tuaregs- són els magnífics trilobits de les parades dels venedors de fòssils.

EL DDT 134

Il·lustració de Cifré.
Ed. Bruguera, Barcelona, maig de 1953.

UFO BRIDGE

Pont amb un mirador amb forma de "platillo" volant sobre el riu Danubi a la ciutat de Bratislava, Eslovàquia.

Inaugurat el 26 d'agost de 1972.

BOUM!!!

A la primera pàgina de Tintín al país de l'or negre, en Dupond i Dupont canten una versió de la cançó Boum de Charles Trenet.
Aqui teniu la versió publicada en castellà i el tema original.

GRANDE CONFÉRENCE SUR LA JEUNESSE

Làmina del quart àlbum de la col·lecció grans humoristes.

Àlbum dedicat a Sennep amb dibuixos realitzats per l'autor a Vichy durant l'ocupació nazi de França.

Éditions du livre, 20 de desembre de 1943, Monte-Carlo.

PORTERIES

M’agraden les porteries, hi sento una atracció especial difícil de descriure,  són com una cova, fosques i fresques a l’estiu, ostentoses o humils, va per barris, un món de transició, una termoclina entre el món públic del carrer i el privat dels apartaments.

Potser m’agraden tant, perquè de nen m’hi vaig passar moltíssimes hores jugant a la de casa meva, la porteria, de fet, va esdevenir una extensió de la meva habitació, on canviava cromos, llegia tebeos o emulava la pel·lícula del dissabte a la tarda.

Més tard, quan vaig començar a treballar amb el vidrier del barri, no em podia estar de contemplar totes les porteries a les que anàvem a col·locar algun vidre i llegia de punta a punta tots els cartellets de les bústies, que... com una targeta de visita, et presenta als seus inquilins, repassant mentalment els noms, Pepita Garcia, Llorenç Viola, Maria Torrelles, José Puerto i aturant-me en aquells cognoms que en semblaven poc freqüents o amb una sonoritat especial; Helena Collelldemont... maquíssim!!!.

Malgrat que ara visc en una casa i per tant sense porteria, si hagués de triar un pis per viure, tindria molt més pes a l’hora de decidir-me per un lloc, l’aparença de la porteria, que no pas el carrer o el barri.

Aquesta dèria, fa que quan camino pels carrers d’una ciutat, m’hi fixi habitualment en dues coses, una la vaig aprendre del meu pare, que és mirar cap amunt, contemplant els detalls de les parts més altes de les façanes, i descobrir com una segona ciutat queda al descobert amb dates, carasses, inscripcions o terrasses poblades de plantes gairebé selvàtiques, l’altre és aturar-me davant de les porteries i mirar-les des de fora com si d’un aparador es tractés, porteries plenes de bicicletes a Hannover, fosques i atrotinades a Lisboa, amb canelobre i estatueta modernista feta de motllo a Barcelona o amb porter de bata blava a Madrid i de tant en tant, si puc, a Barcelona cada cop és més difícil des de que als anys 80 es van posar de moda els porters electrònics, entro i pujo un tram d’escala com si fos el Sr. Hernando l’inquilí del 2ón 2na.

EL CIRCO

Colección "Los Guasones".
Text de Ramón Gómez de la Serna.
Il·lustració de la portada de Bon.
Il·lustracions interiors d'Apa i de R. Gómez de la Serna.
Editorial Sempere, València, 1917