dilluns, 10 de maig del 2010

LEBLANSKY, ET FALTEN LES CAPSETES A JOC

Capsetes de te a joc amb la safata del Leblansky.
Botiga dels xinos de la cantonada.

16 comentaris:

  1. Carles, quan la Carme vegi el teu post, s'estarà rient de mi durant dues setmanes seguides, snif...

    ResponElimina
  2. Per què les capses de te, els restaurants xinesos... han de tenir una certa estètica?
    En fi Leblansky, van a matar amb tu...

    ResponElimina
  3. ei! això és una troballa al nivell del descobriment de la tomba d'en Tutanjamón!!! (pel cap baix eh!) hihihihihi

    ResponElimina
  4. Leblansky, és una donació virtual de la Mari Carmen, quan ha vist aquest matí el teu post, ha sortit disparada cap a l'armari del menjador i els ha tret del fons d'un prestatge, i jo, no m'he pogut estar d'aprofitar-ho.
    Si vols te les puc deixar per quan estrenis la safata.

    ResponElimina
  5. Carles, la vostra oferta és temptadora. Però seria massa per mi, la safata i els pots junts, quina emoció... no sé si el meu pobre cor ho resistiria.

    ResponElimina
  6. Jo tinc una tassa per prendre te que hi va a joc. Me l'emportaré per anar a casa d'en Leblansky. Ha, ha, ha,

    ResponElimina
  7. Carles, has vist quin enrenou per unes capsetes xineses de res!!! Si ho arribo a saber...
    Ostres tu, com són aquesta gent. Sobretot no miris el comentari d'en Galderich al post d'en Leblansky d'avui...

    ResponElimina
  8. Galderich, només recordo un restaurant xinès al carrer d'Horta que no estava decorat amb tota la parafernalia típica dels xinesos, fins i tot hi havia una gran foto de Mao Zedong que presidia el menjador.

    ResponElimina
  9. Ha, ha, jo recordava aquest dibuix d'haver-lo vist amb detall de molt petita, no sé on, potser d'una capsa que regalava el Colacao.
    Tot un tot un tresor que en Leblansky qualificava de ser el regal de la seva vida.
    Pel que veig no és cap peça única. Safata, capses, tasses. . .
    No reia tant des fa mooooolt de temps.

    ResponElimina
  10. al carrer Muntaner, número 100, Out of China, pin-ups dels anys 50 xineses. La maitre, xinesa, parla un català d'Olot genial ^^ i es menja molt bé :)

    ResponElimina
  11. Clidice, hauries de veure els soterranis del basar xinès...
    Haure'm de tastar aquest que dius del carrer Muntaner.

    ResponElimina
  12. Ernesto, podem fer una nova reunió i que cadascú porti una peça de la vaixella per prendre el te.

    ResponElimina
  13. Mari Carmen, ja he vist el comentari del Galderich, amb l'altura què té i necessita sicaris?

    ResponElimina
  14. Carme J, no siguis dolenta, què la il·lusió del primer moment no té preu.

    ResponElimina
  15. Carles, però no hem quedat en que millor no mirar-ho!!!

    ResponElimina