Tres generacions de la meva família van viure al Marroc. Per qüestions de feina el meu avi va aprendre a parlar i escriure perfectament l'àrab en la variant dialectal del Marroc.
Jo conservo els seus llibres de gramàtica àrab i algunes de les notes que prenia en un tros qualsevol de paper. Aquí en teniu una mostra.
Tetuan, anys 50.
Jo conservo els seus llibres de gramàtica àrab i algunes de les notes que prenia en un tros qualsevol de paper. Aquí en teniu una mostra.
Tetuan, anys 50.
Això si que són relíquies del passat amb ànima!
ResponEliminaGuarda bé la teva part d'herència marroquina.
ResponEliminaAh!!! I moltes felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A tu i a tots els Carles...
Fascinant! sempre m'ha hipnotitzat l'escriptura àrab. És el teu sant? doncs felicitats :)
ResponEliminaGalderich, per a mi són molt especials, és l'únic que conservo del meu avi matern, una de les persones que més en va marcar.
ResponEliminaMari Carmen, les guardo com si fos un tresor, ah! i gràcies per felicitar-me.
ResponEliminaClidice, fascinant, aquesta és la paraula, és el jo sentia quant veia escriure o parlar al meu avi en àrab.
ResponEliminaGràcies per la felicitació.